Què necessites trobar?

DESPRÉS DE L’1 DE MAIG, PER ÀLEX CASANOVAS

Publicado el 03 de Mayo de 2019

Aquest darrer 1 de maig, dia del treballador, ha transcorregut sota el lema “+ Drets + Igualtat + Cohesió. Primer les persones”. La manifestació estava convocada pels sindicats U.G.T. i CC.OO. i també hi estava convidat el sindicat francès C.G.T.

Un cop més l’AADPC va estar al costat dels dos sindicats majoritaris amb qui té una relació de col·laboració i complicitat a l’hora de negociar els convenis subscrits per l’Associació en els diferents àmbits que afecten al nostre sector: a Catalunya el de teatre, el pacte extraestatutari amb TV3 i el de doblatge (aquest últim en fase de recuperar una patronal disposada a asseure’s per a negociar un Conveni i a l’espera de la resolució de la demanda interposada per l’ AADPC contra diferents estudis de doblatge de Barcelona en relació a aquesta necessitat que el sector demanda); a l’Estat amb el conveni de l’audiovisual i el de sales de festes (a través de ConArte).

No faré un resum de les proclames i discursos que es van fer però sí vull remarcar una cosa que, de vegades, no sembla prou evident: totes les millores aconseguides en l’àmbit laboral, siguin quines siguin, les han aconseguit els sindicats enfortits pels seus afiliats i la seva mobilització. Totes les associacions i/o sindicats tenen la força de la gent que les configura i les recolza, la nostra associació no és l’excepció. Va ser amb la unió de tots que va ser possible autogestionar el Festival Grec; que es va aconseguir un dia festiu a la setmana l’any 1976; que es va aconseguir el pacte extraestatutari amb TV3 l’any 1987 (on diferents companys es van tancar al Teatre Poliorama durant les negociacions entre l’AADPC i TV3 fins que es va arribar a un acord); que vam demostrar i visibilitzar el rebuig de tot el sector a la guerra d’Irak l’any 2003 amb manifestacions i actes unitaris; que vam demostrar la nostra voluntat ferma de defensar els drets fonamentals i les llibertats participant en totes les manifestacions i concentracions convocades per aquest motiu i que va fer possible l’aturada de país del dia 3 d’octubre de l’any 2017...

Malauradament, a dia d’avui, l’1 de maig no pot ser només un dia festiu.

Encara ens queden fites per assolir i millores laborals a reivindicar i tots els que formem part de L’ASSOCIACIÓ D’ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA n’hem de ser conscients perquè tots sabem en quines condicions precàries, encara avui, està treballant la majoria del nostre col·lectiu: durant la temporada 2015/2016 el 22% no va treballar, el 28% ho va fer només una vegada, el 82% no arriba a cobrar 12.000€ a l’any...

Quan un partit polític “omple” la Via Laietana són 300.000 persones, quan ho fan els sindicats només en són 5.000...

Encara necessitem que l’1 de maig sigui un dia per demostrar la nostra força, un dia de mobilització reivindicativa, perquè només fent-ho així tindrem l’aval necessari per seguir lluitant, reclamant i defensant els nostres drets.


(Foto de CÈLIA ATSET, publicada al diari ARA).