#Artistasdeapie #Desprotegidos 

El pols creatiu d'aquest país es manté a força de grans dosis de vocació dels artistes; ara que a aquests els és impossible pujar als escenaris, tot aquest fràgil equilibri sostingut en la precarietat s'ensorra.

El RD 463/2020 publicat ahir pel Govern ha estat dissenyat únicament amb mesures transversals de tipus general per a tots els sectors de l'activitat econòmica i NO entra en detalls de sectors concrets, llevat d'algunes excepcions.

Problemàtiques com el no accés a la prestació contributiva o al subsidi d'atur al no haver estat a temps de ser contractats —tot i tenir ja confirmades i tancades les dates d’assajos, funcions o bolos, ens obliguen a reformular idees i proposar annexos al RD.

Eliminar transitòriament el termini màxim actual de 15 dies des de la data de finalització del contracte per sol·licitar el subsidi, i acceptar allargar aquest termini fins a 6 mesos, pal·liaria en bona mesura el problema dels nostres professionals. S'hauria d’assumir un ERTO específic per a empreses artístiques, ja que els treballadors i treballadores d'aquestes empreses tenen una relació laboral especial a causa de la contractació intermitent a la qual estan sotmesos i que els permetés l’accés a un subsidi no contributiu basat en l'historial d’una empresa en els últims dos anys —els mateixos que se sol·liciten per a demanar ajudes públiques a la producció, i en l’historial d'aquestes empreses de producció real en el sector artístic; per garantir que els que s'acollissin al subsidi fossin artistes en exercici, la Tresoreria de la Seguretat Social ja disposa d’un instrument de verificació: els historials de cotització que realitza anualment per fer les liquidacions del règim d'artistes.

L'informe de l'Estatut de l'Artista, aprovat per unanimitat, establia la necessitat de solucionar aquesta situació precària. D'haver tingut ja instaurat un sistema d’intermitència la població de risc, necessitada d'ajuts extraordinaris, seria molt menor.

Tot el sector artístic es troba ara en situació de risc, amb especial virulència per a creadors i intèrprets, ja que molts d'ells, pel fet de no estar donats d'alta a la SS per aquesta mateixa intermitència laboral, no poden accedir als ERTOs.

Un altre nínxol d'ocupació dels artistes és la docència de la seva disciplina artística, tant en "Oci Educatiu" com en activitats extraescolars o escoles privades d’AAEE (dansa, música, teatre, circ...) que imparteixen ensenyament no reglat. Aquests treballs se solen realitzar de setembre a juny, amb contractes a temps parcial per obra i servei i amb més o menys un 10 o un 20% de la jornada laboral.

Així mateix, estem treballant per aconseguir que els ERTOs bonificats es puguin aplicar a la formació no reglada de dansa, teatre, música o circ, però també a les universitats i, fins i tot, en les activitats extraescolars en col·legis públics, ja que hem observat que en la redacció del RD no està contemplat.

En definitiva, des de ConArte estem treballant en unes propostes que ens permetin implementar, des del propi Ministeri de Cultura i altres administracions de l'Estat (CC.AA i entitats locals), unes mesures concretes en benefici del nostre sector artístic.