El passat dia 12 de març, va tenir lloc a la Seu de la SGAE la celebració dels 200 números de la revista ENTREACTE editada per l’AADPC des del 1988. L’acte va comptar amb una nombrosa representació del sector de la cultura i el periodisme i que va servir per remarcar la història i la singularitat de l'única capçalera a Catalunya i en català dedicada exclusivament a les arts escèniques i audiovisuals.

Després que Ramon Muntaner, president de la SGAE, donés la benvinguda a tots els assistents, l'actor Àlex Casanovas, president de l'AADPC, va ressaltar la peculiaritat d'aquesta publicació que és “història viva de la professió i del periodisme cultural”. Per la seva banda, Amàlia Sancho, secretària de Cultura de l'associació va manifestar que “Entreacte encara una nova etapa per adaptar-se als nous temps, amb una renovació tant del format paper com de la revista digital en què l'equilibri de recursos farà més visibles els continguts”. Per liderar aquesta renovació, es va anunciar el relleu en la direcció de la capçalera que a partir del número 201 serà responsabilitat del periodista especialitzat en cultura i arts escèniques Manuel Pérez i Muñoz, substituint a la també periodista Carme Tierz, qui ha estat al capdavant de la revista des de mitjans de 2013.

La festa pels 200 números va comptar amb un debat centrat en la relació entre periodisme i la crítica i l'exercici professional de les arts escèniques i audiovisuals. Van intervenir-hi l'actriu Nina, el dramaturg i actor Manuel Veiga, a més dels periodistes culturals Conxita Casanovas (RNE), Juan Carlos Olivares (La Vanguardia) i Aída Pallarès (Time Out Girona). La taula rodona va repassar les complicitats entre actors i directors del teatre i l'audiovisual i la premsa cultural, una trobada en què també van aflorar homenatges espontanis a la història d'Entreacte i als diferents equips que han fet possible que la capçalera arribi als 200 números.

Un cop acabada la taula rodona, es va servir un pica-pica de celebració al Club social de la mateixa seu de la SGAE, on crítics i actors van tenir l’oportunitat de continuar parlant d’una manera més propera i personal. Mentrestant, en una pantalla penjada a la paret anaven passant les 200 portades de la revista, fent un repàs a la història de les arts escèniques i audivisuals del nostre país des del 1988 fins a dia d’avui.