En els darrers anys ens trobem amb un sector en plena expansió artística i professional: el de la narrativa en format d’àudio. Es tracta d’una nova manera d’explicar “contes”. O potser no tan nova, perquè Orson Welles al 1938 ja va fer creure a tot un país que els marcians picaven a la porta. Així doncs, el que ha canviat és que hi ha milions de persones connectades als seus dispositius mòbils en tot moment i a tot arreu. I això ha multiplicat exponencialment el volum de continguts que la gent està disposada a consumir. I és en aquest context de consum domèstic intensiu i voraç de continguts on trobem una via de desenvolupament artístic i professional potencial immensa per a actors, actrius, dramaturgs, directores, etc.

Quan es desenvolupa un pòdcast de ficció, apareixen moltes preguntes. Algunes coincideixen amb els processos de creació escènica. D’altres amb plantejaments més cinematogràfics. Però n’hi ha que es donen exclusivament en l’àmbit de la narrativa sonora.

Aquesta formació és un treball pràctic on tractarem:

- Quins elements tècnics em trobaré que poden dificultar o potenciar la meva proposta artística

- Com introduïm la narrativa sonora a la nostra dramatúrgia

- Quins recursos o bagatge són necessaris per a resoldre amb solvència projectes d’aquestes característiques

- Quins elements haig de potenciar com a intèrpret.

Rafel Plana és pianista, compositor, productor i emprenedor cultural. S’introdueix en el món escènic i audiovisual el 2003 entrant a formar part de l’Institut del Teatre de Barcelona on actualment dirigeix un equip de 28 músics. Com a intèrpret i compositor ha realitzat més de 500 actuacions a Europa i Estats Units, tant en grans teatres o festivals com en petits auditoris. També ha composat i produït la banda sonora de més de 40 projectes audiovisuals (llargmetratges, curtmetratges, sèries de TV i publicitat). Com a emprenedor cultural, ha creat i impulsat diferents festivals i projectes de promoció de la cultura, tant amb empreses privades com en col.laboració amb institucions públiques. També treballa com a director de programes radiofònics, amb dos projectes d’Icat i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: “Això és un drama” i “Panoràmic”

Anna Maria Ricart Codina és autora de textos com Obsolescència programada (Sala Beckett 2022), Encara hi ha algú al bosc (TNC 2021), Premi de la Crítica a la millor versió/adaptació 2021, i de La Víctor C. (TNC 2021). També ha realitzat diverses adaptacions, entre les quals hi ha l’adaptació de La casa de los espíritus d’Isabel Allende; Mrs. Dalloway de Virginia Woolf (amb Michael De Cock i Carme Portaceli) o Jane Eyre. Una autobiografia de Charlotte Brontë, El metge de Lampedusa, adaptació del llibre de memòries Lacrime di sale de Pietro Bartolo i Lidia Tilotta o Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas, a partir del clàssic de Lope de Vega i Premi Max 2015 a la millor adaptació teatral. Conjuntament amb Marc Chornet, ha fet les dramatúrgies de Romeu i Julieta de William Shakespeare (Menció especial al VII Almagro OFF) i de Bodas de sangre i Yerma, de Federico García Lorca. També és autora dels textos El senyor petit (Temporada Alta 2018), Barbes de balena (El Maldà 2017) i Flors carnívores (Sala Atrium 2013).

Col·labora:

Amb el suport de: