Tendim a separar el treball de veu de l’entrenament actoral quan, en el teatre de text, la veu és el vehicle a través del qual creem i donem vida als personatges que interpretem, entenent la veu com un procés indivisible que inclou la ment, la respiració, el cos i el so.

La veu és la concreció de qui som al món, a través d’ella donem forma i exterioritzem els nostres pensaments, sentiments, necessitats… i ens és tan íntima que sovint ens sentim vulnerables i la “disfressem” per protegir-nos, creant hàbits i tensions que en limiten la seva riquesa melòdica (els harmònics) fent-la “petita”. Això fa que com a actors tinguem a vegades la sensació que ens costa traslladar l’emoció a la paraula amb tota la seva especificitat o que perdem matisos al dir-la.

Com a professionals de la paraula és molt important prendre consciència d’aquesta vulnerabilitat. Tenir les eines i la tècnica perquè el nostre instrument estigui obert i disponible és imprescindible per poder servir de canal als personatges que interpretem sense interferències que limitin el nostre potencial.

L’objectiu és connectar la nostra veu natural amb l’emoció des de la presència o dit d’altra manera, omplir de veritat la paraula, fer-la viva i entenedora.

En el primer nivell la feina se centra en la part més tècnica i l’objectiu és tenir un cos disponible, trobar la nostra veu natural i connectar-la amb l’impuls de l’emoció.

Aquest és un procés que requereix temps i dedicació, per això el programa està dividit en 4 nivells, que no cal fer en la seva totalitat es poden fer aïllats, i fer el primer nivell no implica haver de fer els següents, tot i que per fer un nivell superior sí s’ha d’haver fet abans l’anterior.

I com ho fem?

El primer pas és treballar la tècnica, que és la clau per connectar paraula i emoció i és el canal per arribar a la llibertat creativa. És mitjançant la repetició i l’exercitació muscular que generem nous canals neuronals, “hàbits” que acaben esdevenint automàtics generant el que se’n diu memòria implícita, és a dir, entrenem perquè ment, cos i veu estiguin disponibles i oberts. Un cop assumida la tècnica es treballa a partir del joc i l’imaginari per integrar aquesta tècnica a l’impuls creatiu des de la presència, reconnectant amb el nostre dret innat a DIR i a ESTAR, acceptant el nostre poder i la nostra veu. El següent pas és aplicar allò après al treball coral, com crear la connexió amb un i l’entorn, és un exercici d’escolta on s’entrena el ritme, la suspensió i l’especificitat del text, la companyia al servei de l’obra.

MÍRIAM MARCET Formada principalment a l’ Institut del Teatre, a la Rose Brufor College, al Actor’s Centre de Londres i al Michael Howard Studio de NY, especialitzada en tècniques de veu, ha seguit la línea anglesa de la Central School of Speech and Drama de la Cicely Berry de la mà de Tess Dignan, de la Patsy Rodemburg (fundadora del departament de veu del National Theatre i directora de la RSC més de 18 anys), del Kevin Michael Krips, de la Gemma Reguant i de la Coralina Colom. En teatre ha treballat sota la direcció de Josep Maria Miró, Iván Morales, Carlos Be, Pau Miró, Konrad Zschiedric, Matt Wilde, Martí Torras, Roger Torns, Carme Portaceli , Manel Dueso entre d’altres. En Tv ha treballat en sèries com El Cor de La Ciutat, Kubala Moreno i Manchón, Nit i dia, Mira lo que has hecho, Clara Campoamor, la mujer olvidada o Las manos del pianista. Com a docent ha donat classes de Tècnica vocal a la UAB, UDG, a La Rose Bruford College (UK) i ha treballat com a coach per a productores com Fernando Trueba producciones cinematográficas o El Terrat de Produccions, entre d’altres.

Organitza: