Dilluns passat va tenir lloc al Teatre Akadèmia la primera lectura dramatitzada del IV Cicle de Lectures Dramatitzades organitzat per l’AADPC, Fundación AISGE i Fundació Romea.

Amb un aforament gairebé ple, durant els prop de 60 minuts que va durar la lectura, el públic va poder gaudir de la vigorosa i entusiasta interpretació dels actors Cristina Martínez, Núria Rocamora i Ireneu Tranis. Sense parar de fer llistes i recomptar caràcters que hi puguin cabre a un tweet, recitant poemes, intercalant frases en anglès i, fins i tot, en japonès, els actors van anar interpretant l’Ifigènia nena i adulta, els seus pares, les professores, taxistes i sociòlogues que passen per la seva vida.

Ifigènia és una nena amb una creativitat sublime, però que se sent oprimida per la societat que l’envolta, amb un resultat de dona insatisfeta que no encaixa en el món. Hi ha un fragment que il·lustra com la protagonista experimenta aquesta pressió de la societat. La ciutat on viu queda absolutament saturada perquè cauen 4 gotes, ella fuig en taxi cap a casa seva. Però el que realment voldria ella és emportar-se la pluja a casa i convertir-se en l’arbre que creix gràcies a aquesta aigua.

Aquesta dualitat entre el destí que vol Ifigènia i el que li vé marcat és constant. És el que va atraure a la directora Elena Fortuny de l’obra de la Sílvia Navarro, segons va quedar palès al col·loqui que es va fer un cop finalitzada la lectura, moderat per la pròpia directora i on va intervenir també l’autora, juntament amb l’equip artístic.

De la mateixa manera que va començar de manera contundent amb un tret disparat per Ifigènia i matant l’ocell del twitter, la lectura va acabar taxativament amb la decisió per part d’Ifigènia que l’única llista que havia de fer abans de morir no era una altra que viure.