Bon dia,

Aquest any he estat a Fira Tàrrega amb el meu espectacle "Maüra, Filla de la Terra", sóc la Marta Gorchs.

Fa anys que sóc de l'AADPC i al principi, quan tot just comences i no tens ni feina, ni càstings, ni res, et preguntes per què pagues la quota. Per convicció, per militància, perquè queda bé posar-ho al CV sí...però...per què???!

Bé, jo era de les que feia preguntes així com: però si l'ajuntament em contracta com...?, tinc una companyia i no sé com...?, etc, etc. I la veritat és que sentia a l'altra banda del telèfon una certa reticència, per dir-ho suau. Em feia petita per entrar a alguna assemblea i quan es parlava de conveni, de bolos i dietes encara me'n volia fer més i més, no fos que algú em descobrís! Ho sabia bé que en el moment en que ets emprenedor creues la frontera i et converteixes en patronal subjecte d'infringir el conveni. I la contradicció era forta. Al final només trucava per preguntes de feines "d'actriu", és a dir trucava poc. Però vaig seguir pagant la quota, per convicció, per militància.

I va arribar el moment que l'AADPC va decidir fer un gir i donar suport als emprenedors. Als actors que escrivim projectes i els fem realitat. Jo aleshores ja m'havia infiltrat en molts cursos de l'ICIC a través de l'SDE com a empresa cultural (deixeu-me que rigui encara ara!) i em sentia encara més marciana que en una assemblea, però vaig aprendre.

He de dir que vaig ser potser de les primeres en utilitzar l'estand paraigües a Tàrrega, a fer un pitch de 7 minuts de veritat, a participar en les xerrades per professionals a Fira Mediterrània, on vaig trobar distribuidor. Assistir a una fira, pagar un estand per fer-te visible és car! Però amb l'estand paraigües era molt més assequible. He aprofitat això i tot un plegat de coses que es van impulsar amb la gerència de l'Ivan Fernández. He utilitzat el servei de suport a la creació de projectes, els cursos informatius i els de reciclatge, les consultes a la Núria Rubio i he necessitat l'auxili de la Cristina Calvet en temes jurídics, també les residències de la Fabra i Coats.

I bé, no puc dir que cap d'aquestes coses m'hagi donat un fruit directe. Vull dir que del pitch que vaig fer a la Llotja el 2013 no en va sortir cap festival bojament enamorat, ni actuació, ni cap mecenes, ni coproductor...però ha fet que pugui estar present en el sector d'una forma més sostenible, conèixer-lo millor en tota la seva complexitat i sentir-me acompanyada en la solitària vida emprenedora.

"Maüra, Filla de la Terra" és un espectacle fill meu, perquè jo l'he pensat projectat i fet realitat. I es va crear en part a Fabra i Coats i va passar el filtre de la redacció de projectes. Vam estrenar a Temporada Alta el 2014 i un any més tard comptem una trentena de funcions, hem passat per la Fundació Miró, el Teatre Principal de Palma i hem traduït l'espectacle en quatre idiomes diferents: castellà, anglès, francès i alemany per estar presents en tres festivals FIT, Starke Stücke i Fira Tàrrega. I espero que encara molts més!!

Avui tinc distribuïdora i puc pagar la feina als meus col·laboradors. Només estic en deute amb mi mateixa. No deixeu de fer coses pels emprenedors! Seguiu teixint enllaços aquí i allà. Perquè és una carrera de resistència, ja ho sabem, però el vostre suport fa en part que el meu ofici segueixi sent això: un ofici... Fins que em cansi d'escriure i fer d'un projecte una realitat. O fins que la Generalitat em doni una subvenció triennal i aleshores sí, em converteixi en patronal.

I ja que m'ha sortit un rodolí ho mato aquí!
Gràcies a tots per tot!
Seguiu!
Seguim!!

Fins aviat!
Marta Gorchs